Els set ajuntaments i els voluntaris del parc natural del delta de l’Ebre tornen a posar en marxa la campanya ‘Per un Delta net’ per recollir i retirar els residus que el mar, el vent, el riu i, sobretot, l’acció incívica humana escampen per l’espai natural protegit. Si bé l’acció de neteja col·lectiva convocada el matí del pròxim diumenge, 11 de març, serà un dels actes més visibles i representatius de la iniciativa, els seus impulsors recorden que la clau continua sent la conscienciació i l’educació, tant de la població autòctona com dels visitants. També volen que els diversos agents socioeconòmics del Delta assumeixin compromisos efectius en la resolució d’un problema amb implicacions ambientals però també econòmiques. Consideren que cal canviar els hàbits i patrons de consum de la població, reduint considerablement la generació de deixalles. L’any passat, unes 220 persones van contribuir a recollir prop de sis tones de residus, un 82% dels quals eren plàstics.
La del pròxim dia 11 no serà la primera acció de neteja que s’organitza enguany en el marc de la campanya. Els passats 24 i 25 de febrer, 57 voluntaris van recollir 3.800 quilos de deixalles –plàstics en un 84%- de la zona de la punta de la Banya. També el pròxim 13 de maig està prevista una nova acció a la Platja d’Eucaliptus en el marc de la campanya Let’s Clean Europe i, el 18 de mig, tindrà lloc una marató de neteja entre Sant Jaume d’Enveja i l’Ametlla de Mar. Per als voluntaris i els ajuntaments, però, es tracta d’actes principalment simbòlics que, a la llarga, han de servir principalment per conscienciar i educar la ciutadania sobre el greu problema ambiental –i econòmic- que suposa la presència de residus en un espai natural tan sensible.“Creiem que, realment, el que importa d’aquesta campanya és la sensibilització: que la gent s’adoni de la problemàtica de la brossa als espais naturals. És intentar canviar els hàbits de consum de la gent, reduir al màxim la reducció de brossa i que no arribi als espais naturals. És realment esperpèntic i un reflex del món en què estem”, argumenta Pere Mangrané, president de l’Associació de Voluntaris del parc natural. “Això només passa per l’educació i la conscienciació de les persones”, ratifica Anna Giménez, tinent d’alcalde de Dinamització Econòmica i Enfocament Turístic i Cultural de Deltebre, ajuntament que participa en la campanya al costat dels de l’Aldea, l’Ampolla, Camarles, Amposta, Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d’Enveja.Amb aquest objectiu, paral·lelament a les accions de neteja, els consistoris i voluntaris que impulsen la campanya organitzaran taules sectorials als diferents municipis per trobar la manera d’implicar activament els agents socioeconòmics del delta de l’Ebre i que “adquireixin compromisos” per fer front a un problema que afecta entorns naturals i també urbans de la zona, amb conseqüències econòmiques, com per exemple, en el cas de la neteja de platges i les consegüents queixes dels turistes. El debat es traslladarà a les escoles a partir de les xerrades dins d’un programa d’educació ambiental, així com en fires i amb un aquari a la Casa de Fusta. Els voluntaris, per la seva banda, portaran als diferents plens municipals mocions perquè els ajuntaments de la zona adoptin definitivament l’ús de gots i coberts reutilitzables en les festes i esdeveniments populars que celebrin. També s’ha demanat una subvenció al Grup d’Acció Local de Pesca de la Mar de l’Ebre per crear un protocol de neteja de platges i avançar en programes educatius.Tot i que quantitativament no es considera representatiu, les accions de neteja permeten valorar el tipus de residus i els seus efectes sobre la fauna i l’entorn natural. Dels 5.830 quilos recollits l’any passat, una immensa fracció, el 82%, eren plàstics. Uns 600 quilos d’aquest material van ser traslladats a una fàbrica de Montpellier on es van transformar en 180 quilos de taps per a ampolles xampú. La destinació dels que es puguin treure enguany, però, no està decidida. La composició restant dels residus era en un 6% metalls, un 5% tèxtil, 4% vidres i resta un 3%. “És resistent i dura, però té com a contrapartida que no és degrada. Dins al mar, per l’acció del vent i les corrents, es fragmenta en microplàstics i estan escampats pel medi: la fauna se’n veu ressentida”, recorda Mangrané. Precisament, el parc natural participa també enguany, als mesos d’abril, juliol i octubre en la campanya Act4litter, juntament amb una vintena d’àrees marines protegides de la Mediterrània, que caracteritza els residus en un tram de platja de platja de 100 metres i ha de servir per programar accions conjuntes per preservar els ecosistemes de les escombraries.
