Camarles.cat

1497,90 EUROS PER LA MARATÓ DE TV3

1497,90 EUROS PER LA MARATÓ DE TV3

El passat 15 de desembre, la Regidoria de Participació Ciutadana i la d’Ensenyament, juntament amb moltes associacions i entitats del municipi van organitzar una gran varietat d’activitats al Pavelló Poliesportiu de Camarles, per recaptar fons per la Marató de TV3, que aquest any ha dedicat els seus esforços a buscar finançament per a la lluita contra les malalties minoritàries, les que més necessiten ajuda econòmica per a la investigació.

Així, La iniciativa de l’Associació de Comerç i Serveis de Camarles i Lligallos, la Guardiola de La Marató TV3 que va estar gairebé tot el mes de desembre i les activitats realitzades el matí del diumenge al Pavelló Poliesportiu, i a la tarda al Casal Camarlenc, van recaptar un total de 1497,90 euros, la totalitat dels beneficis que ja han estat ingressats en el compte de la Fundació La Marató.

SOPAR BENÈFIC DE LA LLIGA CONTRA EL CÀNCER

SOPAR BENÈFIC DE LA LLIGA CONTRA EL CÀNCER

El dissabte 7 de març, la Delegació de Camarles i Lligallos de la Lliga Contra el Càncer de les comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre organitza, com cada any, un sopar benèfic per a l’entitat.

El sopar, que té un cost de 25 euros, tindrà lloc al restaurant Pla d’En Roca, a les 21.00 hores, on aquest any s’espera comptar amb una assistència important, seguint amb la tradició de solidaritat que sempre han mostrat envers les persones afectades per aquesta malaltia.

La reserva es pot realitzar a l’Ajuntament i Súper Pròxim dels Lligallos i també es pot col·laborar amb la fila zero de la Secció de Crèdit de Camarles.

JA HAN APAREGUT #PETJADESFEMINISTES A CAMARLES

JA HAN APAREGUT #PETJADESFEMINISTES A CAMARLES

L’Assemblea Feminista de les Terres de l’Ebre ha començat a caminar cap al 8-M, amb passes diverses, fermes i lliures. Comencen connectades el recorregut cap a la vaga amb la iniciativa #petjadesfeministes. Les petjades han aparegut a Camarles, l’Ampolla, Tortosa, Gandesa i Alcanar. I no deixaran d’aparèixer petjades fins al 8-M.

Han encetat les diferents accions que faran al territori amb aquestes petjades que simbolitzen el seu pas ferm cap a la societat, són petjades que estan per tot arreu, que van cap a uns llocs determinats. Són unes passes que van juntes per totes les Terres de l’Ebre i que mouran i canviaran les coses per reivindicar el nostre lloc al món, ocupem els carrers, les places, els llocs de treball, els centres educatius i sanitaris, els jutjats i els ajuntaments.

Aquesta acció forma part d’un seguit d’accions que faran prèvies al 8M i que podreu seguir a través de les nostres xarxes socials.

CAMARLES PROJECTA UN VIAL DE CONNEXIÓ DIRECTA AMB ELS LLIGALLOS

CAMARLES PROJECTA UN VIAL DE CONNEXIÓ

L’Ajuntament de Camarles té damunt la taula un projecte de connexió directa entre el poble de Camarles i els lligallos del Roig i del Gànguil.  Els tres nuclis estan separats per només 1.500 metres, però la mala connexió històrica ha fet que actualment hi haja diversos serveis duplicats com dos centres mèdics, dos escoles, dos biblioteques o dos festes majors. El nou govern camarlenc, format per ERC i La Veu del Poble, creuen que una millor connexió podria implicar a la llarga una unificació d’alguns d’estos serveis i reduir despeses: “Ara som un municipi i dos pobles i cadascun vol preservar la seua identitat, però la despesa ens limita, ens ofega”, ha reconegut l’alcalde, Antoni Navarro. Actualment Camarles té una població d’uns 3.500 habitants dels quals un miler viuen als lligallos.

El projecte que hi ha damunt la taula preveu aprofitar alguns vials ja existents i obrir-ne de nous per crear esta via directa entre Camarles i els lligallos. La nova connexió arrancaria des del carrer Sant Joan del lligallo del Gànguil, seguiria aprofitant el carrer Conseller J. Navarro fins al lligallo del Roig on, després d’enderrocar les conegudes com a casetes de la llum, el nou vial continuaria a través d’un nou viaducte (paral·lel al del ferrocarril) per sobre de la carretera T-340 que connecta amb Deltebre (a la imatge). Des d’aquí el nou vial seguiria per l’avinguda que uneix l’institut i el poliesportiu i connectaria, a través de l’obertura d’una nova avinguda, la torre de la Granadella i el centre d’Interpretació de l’arròs amb la plaça dels Presidents, ja al nucli de Camarles.

La primera fase de les obres començarà pel carrer Sant Joan del lligallo del Gànguil, el carrer principal d’este nucli poblacional. Les obres afectaran el tram comprès entre l’església i el canal nou. Es farà un “vial agradable per al passeig”, en el qual es donarà prioritat als vianants i es reordenarà la circulació de vehicles, i també hi ha previst cobrir un tram de 50 metres del canal per crear-hi un nou espai públic per a la ciutadania. “Ja hem iniciat els contactes amb la Comunitat de Regants per a poder arranjar este tram de canal, cobrir-lo i fer-hi una plaça”, ha explicat l’alcalde. Esta primera fase de les obres tindrà un cost aproximat de 300.000 euros, i es finançarà amb una subvenció del Pla Únic d’Obres i Serveis. Les obres podrien començar dins del 2020, ja que el projecte ja esta redactat.

Pel que fa a la resta de fases del projecte de connectivitat, el govern municipal confia finançar-les a través del PAM de la Diputació; si no, l’alcalde assegura que recorreran a finançament propi o a endeutament, “però el que és segur és que ho farem”, ha insistit. Per a poder executar tot el projecte hi haurà també dos negociacions que seran  clau: una amb la Generalitat per a la construcció del nou viaducte sobre la T-340; i l’acord amb els propietaris dels terrenys afectats per a l’obertura d’una nova avinguda d’entrada a Camarles que connectaria de manera directa amb l’avinguda de l’institut. 

Un dels principals objectius del projecte de connectivitat entre Camarles i els lligallos és el d’“evitar duplicitats innecessàries i disminuir despeses”. L’alcalde ha posat com a exemple les festes majors, actualment el consistori hi destina 300.000 euros del pressupost, ja que ha d’atendre 8 dies de festa major a Camarles per Sant Jaume  i 8 dies més als lligallos per Sant Joan. Segons l’alcalde, tot i que es poden respectar les festes patronals de cada nucli “l’objectiu seria unificar la part més lúdica de les festes i celebrar-les conjuntament. El debat està obert”, assegura Navarro. 

“És incomprensible que sent un únic municipi ho haguem de tindre tot per duplicat a causa de la separació física que existix”, lamenta l’alcalde, que considera “una hipoteca eterna” i “una despesa enorme” el fet de duplicar totes les accions que es fan al municipi. L’alcalde ha reiterat que per a eliminar duplicitats és “vital” poder executar el projecte de connectivitat entre Camarles i els lligallos i obrir una línia de connexió directa entre els dos pobles.  

Informació extreta del Setmanari L’Ebre

SÈGULA FILMS PREPARA UNA NOVA PEL·LÍCULA ENTRE NARBONNE I CAMARLES

Màrius Pons Múria, autor de la premiada internacionalment “El Periple, la vella llum d’Europa” (2018) lidera la productora independent Sègula Films amb una trajectòria que es remunta a l’any 2000 quan va iniciar la seva “activitat fílmica” immortalitzant el naixement de la Plataforma en Defensa de l’Ebre.
Responsable de documentals com “Aigua, la font de la vida” (2002) o “Contracorrent” (2006), defensant els rius de la Península davant la corrupció de l’Estat espanyol, amb “La Batalla de la Memòria” (2009) ficava de relleu les ferides de la batalla de l’Ebre encara obertes en l’inconscient col·lectiu o amb “La Filla del farer” (2016) recuperant la història més personal del far de Buda, cremat amb l’arribada del feixisme al Delta. Compromès amb el territori dirigeix “Sègula, lo futur de les terres de l’Ebre” (2012), narrant obertament a través de la seva història familiar, l’esclat de la bombolla immobiliària al territori i les seves conseqüències socials, l’oblit de la memòria històrica que encara avui vol condemnar les Terres de l’Ebre a ser l’abocador de Catalunya, el productor d’energia nuclear de l’Estat, el dipositari massiu del mapa eòlic, l’aïllament al mapa de comunicacions, l’aixeta de la riquesa de nous transvasaments, la ruïna de la subsidència i la regressió del Delta l’Ebre… en definitiva, terra d’exiliats polítics/econòmics abandonats i castigats pels poders centralitzadors del sistema.
Al·legòricament, l’esperit de l’esforç i persistència dels sirgadors de l’Ebre, són la força motriu de Sègula, la sirga fílmica de la que estira l’equip de Màrius Pons, la gruixuda corda que fa moure el nou llaüt cinematogràfic on s’ha embarcat l’autor i que té com a protagonista a Hilaire Arasa que 57 anys després d’haver marxat, torna al seu poble natal, Camarles.
Des del prisma centralista francès Hilaire teixeix en la memòria dels fets col·lectius pels quals la seva família va haver fugir del poble al final de la Guerra Civil. Un trauma transgeneracional encara viu, el dels vencedors sobre els vençuts.
Hilaire és un “exiliat-emigrant” espanyol de nacionalitat francesa, però se sent “català”. Les forces de seguretat de l’Estat espanyol, al crit del “a por ellos!”, carreguen contra la ciutadania que defensa les urnes del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017, mitjançant la resistència pacífica. Davant les imatges, amb seixanta anys a l’esquena, torna a sentir la mateixa ràbia de quan era un nen. Hilaire busca respostes sobre l’actual silenci d’Europa davant de l’Espanya dels exiliats i presos polítics catalans del 2020. “l’Espill”, una pel·lícula de Màrius Pons Múria.