Història
La memòria dels pobles la construeixen els seus habitants. La seva iniciativa, les seves necessitats, les seves ambicions col·lectives… sense aquestes últimes Camarles no existiria. No es tracta tan sols d’haver aconseguit superar els entrebancs burocràtics, que en són mols, d’un procés de segregació. En primer lloc cal superar la dependència creada de la estructura del municipi mare que amb el pas dels anys forma un entramat complicat de desfer, però també cal fer un front comú i decidit per aconseguir que la identitat com a poble sigui prou explícita i convincent com per garantir no tan sols que es pugui crear una estructura nova per un poble, sinó també que la voluntat és la de mantenir-la i lluitar per ella.
A Camarles és evident que ha estat així. Com a qualsevol altre municipi d’aquest país, la seva història més recent és impossible de destriar-la de la sistemàtica voluntat de negació sorgida de la dictadura feixista. Si la llibertat personal va desaparèixer sota el mantell de la opressió, encara es fa més evident la seva inexistència quan es tracta de les llibertats col·lectives.
És molt positiu veure avui Camarles i els nuclis del seu terme plens d’activitats i fins i tot de turistes que visiten el territori, els quals gaudeixen del tarannà dels seus pobladors, de la seva gastronomia i del que es denomina “Balcó del delta de l’Ebre”. Però segurament alguns desconeixen que Camarles, la Granadella, els Lligallos i tota la gent que esgarrapant la terra va fer aquest petit paradís, existeixen perquè els seus avantpassats –no van ser excepció dels pobles de la ribera del Mediterrani-, especialment entre els segles XII al XVII, aguantaren l’atac de corsaris, bandes de delinqüents, els temibles moros i els francesos i anglesos dedicats a furtar tota la riquesa que creaven. Apunten diversos narradors que no solament robaven els productes del mar i de la terra, sinó que també segrestaven persones per rebaixar-les a la categoria d’esclaves i ser venudes al mercat del Perelló. Com que els enemics venien per mar, és freqüent trobar torres, muralles i d’altres edificacions fortificades dalt dels turons, on els vistes podien avisar amb els temps allò de: “Hi ha moros a la costa!”.
Camarles "Balcó del Delta"
El municipi de Camarles es considera el mirador del Delta i forma part del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Amb un caràcter obert i plural, a causa de les moltes cultures reunides al llarg de les Terres de l’Ebre, d’Aragó i del País València, al municipi conflueixen diverses tradicions populars com la Festa de la Plantada i la Sega de l’arròs, menjar popular, els bous a la plaça, focs artificials, les festes majors en honor al patró.
El seu terme està en l’extrem nord-occidental del Delta de l’Ebre, amb la major part de les seves terres formant part del sector muntanyós proper a la serra del Boix. La particular situació de Camarles afavoreix que sigui una de les poblacions amb més accessibilitat a les zones de visita del Parc Natural del Delta de l’Ebre.
Camarles confronta amb els termes de l’Aldea, Deltebre, l’Ampolla i Tortosa. Si bé com a municipi independent és de recent creació, ja que no es va segregar de Tortosa fins el 1978, ha mantingut des dels seus orígens una marcada identitat, ja que durant segles fou un senyoriu independent.
La troballa arqueològica del Bordissal, l’any 1953, a més de posar al descobert una magnífica col·lecció de Thymirae de terra cuita, ens indica el grau de comerç i intercanvi de la població indígena ibèrica amb mercaders de la Mediterrània. La factura hel·lènica dels peveters del Bordissal, dispersos avui en museus arqueològics, ens evidencia la influència grega en els pobladors ibèrics de la costa.
Alguns tipus d’agrupacions de població s’hi assentaren, possiblement, durant el període islàmic, les quals, es van concretar en alqueries d’un cert pes. De fet, en el repartiment subsegüent a la conquesta cristiana, es parla ja d’un castell de Camarles. El beneficiari fou un noble, Guillem de Sunyer a qui, el 1150, el comte l’hi va concedir com a compensació pel seu ajut en la conquesta de Tortosa.
En l’actual terme municipal de Camarles hem de considerar dues entitats diferenciades: una, el terme del castell de Camarles i, l’altra, la Granadella, on s’erigirà una torre amb el mateix nom. Mentre el castell de Camarles va passar a possessió d’un senyor nobiliari, la Granadella ho feu a mans del bisbe de Tortosa. Des d’aquest punt de vista, la història del que ha estat Camarles l’hem de concebre lligada, inevitablement, a la dels diversos detentors d’aquestes terres.
La procedència del nom del municipi és imprecisa, d’arrels llatines i amb un significat també incert. Com a dada curiosa, Camarles és l’únic municipi d’Espanya en què els carrers són retolats i designats amb números enlloc de noms.
Turisme
La torre de Camarles és un bon punt de partida per a iniciar una visita als espais naturals del Delta de l’Ebre, caracteritzats per estar plens de camps d’arròs que s’estenen més enllà d’on pot abastar la vista. Junt a la torre de Camarles hi ha l’Oficina de Turisme, on el visitant pot aconseguir informació sobre un municipi, el Centre d’Interpretació de l’Arròs o el Delta de l’Ebre.
Els paisatges dels arrossars sorprenen pels contrastos de colors, secs i inhòspits a l’hivern, vius i inundats per primavera, de tons verdosos a l’estiu i d’un intens groc quan són madurs i llestos per ser collits a la tardor. Aquest espectacle de colors té els seus orígens amb la construcció del canal de l’esquerra de l’Ebre (1912), quan es va produir la gran transformació deltaica, amb el foment del cultiu d’arròs.
La Torra: Centre d’Interpretació de l’Arròs, un espai situat a l’antic molí de la Cooperativa Arrossera del poble. Aquest espai vol retre homenatge a la gent que ha treballat i que ha fet del Delta el que és avui. Així és com l’any 2016 neix el Centre d’Interpretació de l’Arròs a Camarles com centre divulgatiu de la història del conreu de l’arròs al Delta on la gent més propera hi pot trobar les seves arrels i els visitants llunyans podran ser coneixedors d’aquesta fantàstica història d’esforç i treball.
Gastronomia
Els productes en què es basa la gastronomia local són l’arròs, l’oli d’oliva, les taronges i els fruits de l’horta. Entre els plats més típics d’aquesta població us recomanem la baldana d’arròs, l’arròs amb col i fesols, l’arròs a banda o l’anguila amb suc, són un suculent segon plat. Pel que fa a la rebosteria, no heu de deixar de menjar les borraines amb mel, pastissets o les coquetes de sijí.
Economia
L’economia de Camarles està basada principalment en els conreus d’arròs, d’horta, cítrics, oliveres, garrofers i ametllers. Pel que fa a la indústria, hi ha el polígon industrial Venta Nova, en el qual destaquen les indústries especialitzades en eixos helicoidals, molt utilitzats en explotacions agropecuàries i que s’exporten arreu del món. En aquest mateix polígon es situa el Viver d’Empreses Baix Ebre Innova del Consell Comarcal del Baix Ebre.
