CP/PSC – MOCIÓ DE CP RECLAMANT LA SUSPENSIÓ DE LES REGLES FISCALS PER A L’ANY 2024

En data 20 de desembre de 2023, el Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya “Progrés per Camarles i Lligallos, Candidatura de Progrés” a l’Ajuntament de Camarles ha presentat una moció al Ple per reclamar la suspensió de les regles fiscals per a l’any 2024.

La moció es basa en la recent informació proporcionada per la vicepresidenta quarta i ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, sobre l’Ordre Ministerial per a l’elaboració dels pressupostos generals de l’Estat per al 2024. Aquesta mesura busca avançar en la modernització, la competitivitat i l’autonomia estratègica de l’economia espanyola.

El Grup Municipal del PSC destaca la importància de la suspensió de les regles fiscals en els anys anteriors (2023, 2022 i 2021) i com aquesta mesura ha contribuït a la recuperació econòmica i social del país. Així mateix, expressen la necessitat d’una pròrroga per a l’any 2024 per proporcionar als ajuntaments la certesa necessària per a la planificació pressupostària.

En conseqüència, el Ple de l’Ajuntament de Camarles ha acordat instar el Govern de l’Estat a prorrogar la suspensió de les regles fiscals per a l’any 2024 i a revisar la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera per proporcionar als ens locals major autonomia. Aquests acords seran comunicats al Govern de l’Estat, al Govern de la Generalitat, als grups polítics del Parlament de Catalunya, del Congrés de Diputats i del Senat, així com a la Federació de Municipis de Catalunya.

Grup: Candidatura de Progrés-PSC

CP/PSC – MOCIÓ DE CP PER COMBATRE LA SEQUERA A CATALUNYA SENSE COMPROMETRE L’AIGUA DE L’EBRE

El Grup Municipal del Partit dels Socialistes de Catalunya “Progrés per Camarles i Lligallos, Candidatura de Progrés” a l’Ajuntament de Camarles ha presentat una moció per al seu debat al ple, amb l’objectiu de reclamar mesures efectives per combatre la sequera a Catalunya que no comprometin l’aigua de l’Ebre.

La crisi hídrica és un dels principals reptes que s’enfronta Catalunya, agreujada pel canvi climàtic. El Grup Municipal del PSC destaca la necessitat d’actuar davant la baixa execució pressupostària i la reducció de les inversions en infraestructures hídriques, i destaca l’aposta per pal·liar els efectes de la sequera a través d’inversions en infraestructures de regeneració i reutilització de l’aigua.

La moció també fa referència a la llei de mesures extraordinàries i urgents per fer front a la sequera, aprovada pel Parlament el 4 de maig, que estableix normes i mesures extraordinàries contra la sequera i garanteix els serveis adequats del cicle de l’aigua, especialment l’abastament domiciliari per al consum humà a tot Catalunya.

En conseqüència, el Ple de l’Ajuntament de Camarles ha acordat instar el Govern de la Generalitat a prendre mesures efectives per combatre la sequera a Catalunya sense comprometre l’aigua de l’Ebre, i traslladar aquests acords a altres forces polítiques, ajuntaments, consells comarcals, agents econòmics i socials, i al Parlament de Catalunya.

Grup: Candidatura de Progrés-PSC

JUNTS – MOCIÓ DE JUNTS EN SUPORT A LES FESTES TRADICIONALS AMB BOUS A CATALUNYA

El grup de Junts per Camarles i Lligallos ha presentat una moció en suport a mantenir totes les modalitats de la llei que regula les festes tradicionals amb bous a Catalunya.

La portaveu del grup, la Sra. Sandra Zaragoza, ha manifestat que aquesta moció té com a objectiu recolzar els Diputats del territori que han treballat per evitar que aquesta Llei avanci. La moció va ser aprovada per unanimitat de tots els grups polítics al Ple del 26 d’octubre de 2023.

Exposició de motius

El passat 17 d’octubre, la Mesa del Parlament de Catalunya, va aprovar incorporar al Ple del Parlament dels dies 24,25 i 26 d’octubre una proposta dels grups polítics d’EN COMÚ PODEM i la CUP a través de proposició de llei per eliminar les modalitats dels bous embolats, capllaçats i bous a la platja regulades per la llei 34/2010 d’1 d’octubre. Aquest fet ha desencadenat la reobertura del debat entorn a la continuïtat de la festa dels correbous, promoguda en bona part per l’entorn d’entitats animalistes, que han exercit una forta pressió per tal de que es deixin de celebrar aquestes festes a Catalunya i en especial a les Terres de l’Ebre. Els espectacles tradicionals amb bous configuren un element central de les celebracions populars d’un bon nombre de poblacions de Catalunya. Els primers indicis de la festa daten del segle XVII, i va ser durant els segles XVIII i XIX que es va anar estenent per diversos municipis de les Terres de l’Ebre i de la resta de Catalunya. El bou capllaçat, els bous al carrer, les habilitats a la plaça, el bou embolat i les vaquetes marquen tot el ritme festiu d’un esdeveniment extraordinari, propi de les arrels més profundes de Catalunya. 

El flux econòmic que aquesta tradició reporta, els llocs de treball que genera i el patrimoni genètic incommensurable de la cria i selecció que els humans fem d’aquests animals motiven que aquest esdeveniment sigui únic. Cal tenir present que la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya l’any 2016 va portar a terme la redacció de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre. L’equip tècnic format per antropòlegs i altres professionals de la Generalitat de Catalunya, de l’ Institut Ramón Muntaner i del Museu de les Terres de l’Ebre i amb l’assessorament científic de l’ OAC, van analitzar la festa dels bous que, a més de ser una de les celebracions més massives de les Terres de l’Ebre i un dels espais que representa una major presència de gent de totes les edats, complia totes les exigències per formar part de l’esmentat inventari. Així, només resta pendent que en un futur, la UNESCO declari aquest inventari (i per tant les festes amb bous), Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat a Catalunya, cosa que l’estat Espanyol ja va regular l’any 2015 a través de la Ley 10/2015 de 26 de maig. Volem que es respecti la nostra identitat, les nostres arrels, la nostra cultura, costums i tradicions. Com nosaltres respectem les de la resta de Catalunya. Estimem els bous, els cuidem i respectem. El nostre és un clar exemple d’adaptació, atesa la gran quantitat de canvis que al llarg dels anys s’han produït per convertir aquesta festa amb una festa més segura per tots els agents participants. Una vegada més, es presenta una iniciativa d’aquesta índole d’esquena al territori, sense diàleg previ i amb la única finalitat d’eliminar tres modalitats incloses a la llei que Regula les Festes Tradicionals amb Bous. Una llei que per cert, és la més exhaustiva en quan a benestar animal de totes les que existeixen a la Unió Europea i que va tenir un acord sense precedents al Parlament. Sent, d’aquesta manera, l’únic àmbit de la cultura, a nivell de Catalunya, que està regulat; cap altre àmbit cultural disposa d’una norma legal per la qual se li reguli el seu camp d’acció.

Les formacions polítiques que recolzen aquesta proposició de llei per eliminar les modalitats dels bous embolats, capllaçats i bous a la platja, no poden tenir diferents vares de medir segons al territori que busquin rèdit electoral. És a dir, volen prohibir part de les festes de bous a Catalunya, però, en canvi a la Comunitat Valenciana ni es plantegen presentar una cosa semblant en contra dels bous al carrer. O a l’Estat Espanyol promulguem una llei de Benestar animal, però, trèiem del text tot allò que afecta a la tauromàquia perquè sabien que no s’ aprovaria. Aquesta proposta d’eliminar o prohibir certes pràctiques no és un exercici de benestar cap a l’animal, el que persegueixen és pura i merament una llei antitaurina i, sinó és així, perquè no es fa cap referència de forma global al benestar animal amb tota la seva expressió? perquè per a nosaltres és un greuge comparatiu amb altres accions o pràctiques a la que també l’ús de cordes o corretges és emprat per portar els animals domèstics controlats pel carrer, o bé, certes modalitats esportives que també utilitzen els animals, com és el cas del canicross. Si s’ha de fer un debat sobre el benestar animal fem-lo, sense complexes, però, no només posant com a exemple la festa dels bous. Eliminar les festes amb bous, no els representa cap pèrdua de rèdit electoral, ja que de totes les poblacions de Catalunya on se celebren bous, no tenen pràcticament representació, només el 4% al conjunt de municipis on es realitzen aquestes festes. Un territori menystingut i oblidat moltes vegades per aquesta visió urbanita que alguns no aconsegueixen treure’s del damunt. Cal recordar que el Parlament de Catalunya pot regular i modificar, però, en cap cas té competències per prohibir o eliminar cap concepte relacionat amb la festa dels bous, ja que des de l’any 2015 existeix la llei de Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial que protegeix la tauromàquia. Des d’aleshores hi ha diverses sentències del Tribunal Constitucional a favor dels interessos dels que defensem les festes amb bous. Aquest serà un altre camí a seguir també sí la propera setmana tira endavant la votació al Parlament de Catalunya per seguir amb el tràmit d’aquesta proposició. Volem que observin i que siguin sabedors de la inconstitucionalitat d’aquesta proposició de llei que vol eliminar les modalitats descrites anteriorment. 

Grup: Junts per Camarles i Lligallos

ERC – SUPORT AL PROJECTE DEL CARRER SANT JOAN DE LLIGALLO DEL GÀNGUIL

Debat intens al ple municipal sobre el projecte del carrer Sant Joan

En una recent reunió del ple municipal, el grup municipal ERC ha mostrat el seu suport al projecte del carrer Sant Joan a Camarles, tot i les preocupacions expressades pel grup JUNTS. El portaveu d’ERC, el Sr. Navarro, va manifestar el seu suport al projecte durant la consulta nominativa als regidors, donant un vot afirmatiu.

Durant la reunió, es va discutir àmpliament sobre les preocupacions respecte al finançament i les deficiències del projecte. La Sra. Sandra Zaragoza de JUNTS va expressar les seves preocupacions respecte a les deficiències del projecte, i va afirmar que el seu grup no pot donar suport al projecte en la seva forma actual, destacant la importància de trobar una solució al problema del clavegueram, els pals, el cablejat de llum i les instal·lacions de telefonía.

El ple municipal va decidir realitzar una consulta nominativa als regidors, amb resultats diversos sobre el suport al projecte. Aquest debat intens reflecteix la complexitat i les preocupacions respecte al projecte del carrer Sant Joan a Camarles.

Grup: ERC Camarles i Lligallos

JUNTS – DESACORD SOBRE EL PROJECTE DEL CARRER SANT JOAN DE LLIGALLO DEL GÀNGUIL

El grup municipal JUNTS, liderat per la Sra. Sandra Zaragoza, ha manifestat el seu desacord amb el projecte del carrer Sant Joan a Camarles. En una reunió del ple municipal, la portaveu del grup va expressar les preocupacions respecte al projecte, destacant la falta de solucions per al clavegueram, els pals, el cablejat de llum i les instal·lacions de telefonía.

La Sra. Zaragoza va afirmar que, si es pot presentar un nou projecte que abordi aquestes preocupacions i asseguri un finançament sostenible, el seu grup podria donar suport al projecte. No obstant això, altres membres del grup JUNTS, com la regidora Sra. Bàrbara Curto, van expressar la seva oposició al projecte, subratllant les deficiències i afirmant que no es pot hipotecar als veïns del Lligallo.

A més a més, durant la reunió, es va realitzar una consulta nominativa als regidors, amb resultats diversos sobre el suport al projecte. El desacord dins del ple municipal reflecteix la complexitat i les preocupacions respecte al projecte del carrer Sant Joan a Camarles.

Grup: Junts per Camarles i Lligallos

JUNTS – MOCIÓ DE JUNTS PER GARANTIR EL COMPLIMENT DEL FONS NUCLEAR

El grup municipal Junts presenta una moció per garantir el compliment del fons nuclear

El grup municipal Junts ha presentat una moció amb l’objectiu de garantir el compliment del fons nuclear. La portaveu de Junts, la Sra. Zaragoza, ha explicat que la finalitat d’aquest fons és la realització d’actuacions directament relacionades amb la promoció econòmica, la generació de llocs de treball i la transició energètica. En aquest sentit, ha destacat que aquest fons no es podrà destinar a l’asfalt de carrers.

La Sra. Zaragoza ha afegit que el radi d’acció del fons s’ha ampliat de 10 a 30 km per tal que la zona PENTA II pugui ser inclosa. Això permetrà que els municipis de les Terres de l’Ebre, on hi ha gent i empreses que treballen a les centrals nuclears, puguin beneficiar-se d’aquests recursos. Això representa una oportunitat significativa per al desenvolupament del nostre territori.

“MOCIÓ PER A GARANTIR EL COMPLIMENT DEL FONS NUCLEAR”

L’energia nuclear proporciona, avui dia, mes de la meitat de l’electricitat que consumeix Catalunya. Ascó i Vandellòs, inaugurades als anys vuitanta, són les grans protagonistes d’això, però aquesta realitat té una data límit: l’any 2031. Les centrals nuclears a la Ribera d’Ebre i al Baix Camp, hauran de tancar, perquè s’acaba la vida útil de les instal·lacions.

Les centrals d’Ascó i de Vandellòs són la font d’energia elèctrica més important de Catalunya. L’any 2020, van aportar més de la meitat de la producció elèctrica de Catalunya: 24.900 GWh, la qual cosa representa un 54,9% del total.

Els ciutadans de Catalunya i més concretament els de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, ja varen haver de patir fa anys la implantació de les centrals nuclears al seu territori i ara lluiten per revertir les conseqüències del seu futur tancament.

La Generalitat va presentar, a finals del 2021, un fons de transició nuclear consistent en una inversió de 24 milions d’euros anuals per a “accions de desenvolupament socioeconòmic” i “de transició energètica justa” a les zones afectades pel futur tancament. Aquest fons, no obstant això, semblava insuficient als ulls del mateix territori afectat i, en aquest sentit, el 15 de desembre de 2022 al Parlament de Catalunya, es van aprovar unes esmenes presentades per Junts per Catalunya, sobre el fons nuclear que incrementaven els recursos i el nombre de municipis beneficiaris a més d’assegurar els adequats mecanismes de governança del fons.

Pel que fa als aspectes econòmics es va demanar que els Fons Nuclear augmentés de 24 milions d’euros per a municipis en un radi de 0 a 20 kilòmetres de les centrals nuclears a 60 milions d’euros en un radi de 0 a 30 kilòmetres.

Amb relació a la governança territorial del fons, la proposta Junts dona un lloc preeminent al Departament d’Empresa i reconeix la importància de la participació d’Acció, assigna les dues vicepresidències per als dos municipis nuclears, Ascó i Hospitalet de l’Infant i Vandellòs, i designa una representació important del teixit econòmic, empresarial i sindical local i també dels 5 consells comarcals afectats en les dues àrees.

Així doncs, gràcies a aquesta proposta, s’obtindran uns ajuts més grans destinats a la promoció econòmica del territori, la generació de llocs de treball i la transició energètica del país. Aquest fons és bàsic perquè els habitants del territori afectat tinguin un desenvolupament econòmic alternatiu que garanteixi la seva prosperitat i el seu benestar. L’incompliment de les esmenes de Junts que es van aprovar al Parlament contribuiria a agreujar encara el despoblament a les zones afectades. 

Grup: Junts per Camarles i Lligallos

JUNTS – DEMANDA D’HOMOLOGACIÓ RETRIBUTIVA DEL COS DE POLICIA LOCAL DE CAMARLES

L’alcalde el Sr. Brull ha informat que cinc membres del cos de la Policia Local han presentat una sol·licitud per homologar les retribucions dels llocs de treball d’agent i caporal amb els de la Policia de la Generalitat de Catalunya -Mossos d’Esquadra-, amb efectes retroactius des de l’any 2008.

Segons l’alcalde, en 2008 es va produir un augment de 122 € i de 170 € l’any següent. A més a més, el 2019 es va sol·licitar el reconeixement econòmic dins del grup C1 i l’equiparació salarial amb els Mossos d’Esquadra.

No obstant això, l’alcalde ha assenyalat que el principi de jerarquia normativa i el “Real Decreto-ley 24/2018” limiten els increments salarials del personal al servei del sector públic al 2,25% respecte a les retribucions vigents a 31 de desembre de 2018.

L’alcalde ha destacat que el pacte de condicions laborals era un pacte d’intencions, no d’obligacions, i que la situació econòmica actual no permet, en principi, satisfer aquesta reclamació. No obstant això, s’estudiarà la problemàtica plantejada i es donarà una resposta administrativa.

Grup: La Veu del Poble