Màrius Pons Múria, autor de la premiada internacionalment “El Periple, la vella llum d’Europa” (2018) lidera la productora independent Sègula Films amb una trajectòria que es remunta a l’any 2000 quan va iniciar la seva “activitat fílmica” immortalitzant el naixement de la Plataforma en Defensa de l’Ebre.
Responsable de documentals com “Aigua, la font de la vida” (2002) o “Contracorrent” (2006), defensant els rius de la Península davant la corrupció de l’Estat espanyol, amb “La Batalla de la Memòria” (2009) ficava de relleu les ferides de la batalla de l’Ebre encara obertes en l’inconscient col·lectiu o amb “La Filla del farer” (2016) recuperant la història més personal del far de Buda, cremat amb l’arribada del feixisme al Delta. Compromès amb el territori dirigeix “Sègula, lo futur de les terres de l’Ebre” (2012), narrant obertament a través de la seva història familiar, l’esclat de la bombolla immobiliària al territori i les seves conseqüències socials, l’oblit de la memòria històrica que encara avui vol condemnar les Terres de l’Ebre a ser l’abocador de Catalunya, el productor d’energia nuclear de l’Estat, el dipositari massiu del mapa eòlic, l’aïllament al mapa de comunicacions, l’aixeta de la riquesa de nous transvasaments, la ruïna de la subsidència i la regressió del Delta l’Ebre… en definitiva, terra d’exiliats polítics/econòmics abandonats i castigats pels poders centralitzadors del sistema.
Al·legòricament, l’esperit de l’esforç i persistència dels sirgadors de l’Ebre, són la força motriu de Sègula, la sirga fílmica de la que estira l’equip de Màrius Pons, la gruixuda corda que fa moure el nou llaüt cinematogràfic on s’ha embarcat l’autor i que té com a protagonista a Hilaire Arasa que 57 anys després d’haver marxat, torna al seu poble natal, Camarles.
Des del prisma centralista francès Hilaire teixeix en la memòria dels fets col·lectius pels quals la seva família va haver fugir del poble al final de la Guerra Civil. Un trauma transgeneracional encara viu, el dels vencedors sobre els vençuts.
Hilaire és un “exiliat-emigrant” espanyol de nacionalitat francesa, però se sent “català”. Les forces de seguretat de l’Estat espanyol, al crit del “a por ellos!”, carreguen contra la ciutadania que defensa les urnes del referèndum d’autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017, mitjançant la resistència pacífica. Davant les imatges, amb seixanta anys a l’esquena, torna a sentir la mateixa ràbia de quan era un nen. Hilaire busca respostes sobre l’actual silenci d’Europa davant de l’Espanya dels exiliats i presos polítics catalans del 2020. “l’Espill”, una pel·lícula de Màrius Pons Múria.
