Camarles.cat

JA HAN APAREGUT #PETJADESFEMINISTES A CAMARLES

JA HAN APAREGUT #PETJADESFEMINISTES A CAMARLES

L’Assemblea Feminista de les Terres de l’Ebre ha començat a caminar cap al 8-M, amb passes diverses, fermes i lliures. Comencen connectades el recorregut cap a la vaga amb la iniciativa #petjadesfeministes. Les petjades han aparegut a Camarles, l’Ampolla, Tortosa, Gandesa i Alcanar. I no deixaran d’aparèixer petjades fins al 8-M.

Han encetat les diferents accions que faran al territori amb aquestes petjades que simbolitzen el seu pas ferm cap a la societat, són petjades que estan per tot arreu, que van cap a uns llocs determinats. Són unes passes que van juntes per totes les Terres de l’Ebre i que mouran i canviaran les coses per reivindicar el nostre lloc al món, ocupem els carrers, les places, els llocs de treball, els centres educatius i sanitaris, els jutjats i els ajuntaments.

Aquesta acció forma part d’un seguit d’accions que faran prèvies al 8M i que podreu seguir a través de les nostres xarxes socials.

INAUGURACIÓ DEL PARC INFANTIL

INAUGURACIÓ DEL PACR INFANTIL "ELS HORTETS DE GANDIA"

El passat dia 24 de Gener a les 16:30H, el Sr. Alcalde, Josep Antoni Navarro, va inaugurar el Parc Infantil “Los Hortets de Gandia”. El nom és va triar entre d’altres per estar situats a la partida anomenada Gandia. A l’acte hi va haver una gran xocolatada per a tots els xiquets i xiquetes. Des de l’Ajuntament, esperem que els més menuts del nostre poble gaudeixin molt d’aquestes noves instal·lacions i els encoratgem a fer-ne un bon ús.

CAMARLES PROJECTA UN VIAL DE CONNEXIÓ DIRECTA AMB ELS LLIGALLOS

CAMARLES PROJECTA UN VIAL DE CONNEXIÓ

L’Ajuntament de Camarles té damunt la taula un projecte de connexió directa entre el poble de Camarles i els lligallos del Roig i del Gànguil.  Els tres nuclis estan separats per només 1.500 metres, però la mala connexió històrica ha fet que actualment hi haja diversos serveis duplicats com dos centres mèdics, dos escoles, dos biblioteques o dos festes majors. El nou govern camarlenc, format per ERC i La Veu del Poble, creuen que una millor connexió podria implicar a la llarga una unificació d’alguns d’estos serveis i reduir despeses: “Ara som un municipi i dos pobles i cadascun vol preservar la seua identitat, però la despesa ens limita, ens ofega”, ha reconegut l’alcalde, Antoni Navarro. Actualment Camarles té una població d’uns 3.500 habitants dels quals un miler viuen als lligallos.

El projecte que hi ha damunt la taula preveu aprofitar alguns vials ja existents i obrir-ne de nous per crear esta via directa entre Camarles i els lligallos. La nova connexió arrancaria des del carrer Sant Joan del lligallo del Gànguil, seguiria aprofitant el carrer Conseller J. Navarro fins al lligallo del Roig on, després d’enderrocar les conegudes com a casetes de la llum, el nou vial continuaria a través d’un nou viaducte (paral·lel al del ferrocarril) per sobre de la carretera T-340 que connecta amb Deltebre (a la imatge). Des d’aquí el nou vial seguiria per l’avinguda que uneix l’institut i el poliesportiu i connectaria, a través de l’obertura d’una nova avinguda, la torre de la Granadella i el centre d’Interpretació de l’arròs amb la plaça dels Presidents, ja al nucli de Camarles.

La primera fase de les obres començarà pel carrer Sant Joan del lligallo del Gànguil, el carrer principal d’este nucli poblacional. Les obres afectaran el tram comprès entre l’església i el canal nou. Es farà un “vial agradable per al passeig”, en el qual es donarà prioritat als vianants i es reordenarà la circulació de vehicles, i també hi ha previst cobrir un tram de 50 metres del canal per crear-hi un nou espai públic per a la ciutadania. “Ja hem iniciat els contactes amb la Comunitat de Regants per a poder arranjar este tram de canal, cobrir-lo i fer-hi una plaça”, ha explicat l’alcalde. Esta primera fase de les obres tindrà un cost aproximat de 300.000 euros, i es finançarà amb una subvenció del Pla Únic d’Obres i Serveis. Les obres podrien començar dins del 2020, ja que el projecte ja esta redactat.

Pel que fa a la resta de fases del projecte de connectivitat, el govern municipal confia finançar-les a través del PAM de la Diputació; si no, l’alcalde assegura que recorreran a finançament propi o a endeutament, “però el que és segur és que ho farem”, ha insistit. Per a poder executar tot el projecte hi haurà també dos negociacions que seran  clau: una amb la Generalitat per a la construcció del nou viaducte sobre la T-340; i l’acord amb els propietaris dels terrenys afectats per a l’obertura d’una nova avinguda d’entrada a Camarles que connectaria de manera directa amb l’avinguda de l’institut. 

Un dels principals objectius del projecte de connectivitat entre Camarles i els lligallos és el d’“evitar duplicitats innecessàries i disminuir despeses”. L’alcalde ha posat com a exemple les festes majors, actualment el consistori hi destina 300.000 euros del pressupost, ja que ha d’atendre 8 dies de festa major a Camarles per Sant Jaume  i 8 dies més als lligallos per Sant Joan. Segons l’alcalde, tot i que es poden respectar les festes patronals de cada nucli “l’objectiu seria unificar la part més lúdica de les festes i celebrar-les conjuntament. El debat està obert”, assegura Navarro. 

“És incomprensible que sent un únic municipi ho haguem de tindre tot per duplicat a causa de la separació física que existix”, lamenta l’alcalde, que considera “una hipoteca eterna” i “una despesa enorme” el fet de duplicar totes les accions que es fan al municipi. L’alcalde ha reiterat que per a eliminar duplicitats és “vital” poder executar el projecte de connectivitat entre Camarles i els lligallos i obrir una línia de connexió directa entre els dos pobles.  

Informació extreta del Setmanari L’Ebre

CAMARLES SE SUMA AL “FRONT COMÚ” PER DEFENSAR ELS CORREBOUS

Una vintena d’alcaldes i regidors de les Terres de l’Ebre –entre els quals està l’alcalde de Camarles, Josep Antoni Navarro- han creat un “front comú” per defensar la celebració de correbous als seus municipis segons els termes previstos a la llei de 2010. Asseguren que ho fan des de la “unitat” i enfront d’una decisió que el Parlament ha pres “sense tenir en compte” la sensibilitat d’una part del territori. Tot i que partits com ERC van plantejar comissions al Parlament per eliminar el patiment dels animals als correbous, en la trobada a l’Ajuntament d’Amposta, ajuntaments governats tant pels republicans, com per Junts per Catalunya, PSC com Movem han acordat prendre com a punt de partida comú la validesa de totes les modalitats acceptades –inclòs els controvertits bou embolat i capllaçat- així com la regulació que marca la llei de 2010. Els alcaldes han estat rebuts per més de 200 aficionats taurins que s’han concentrat davant l’Ajuntament per donar-los-hi “suport”.

“Defensarem la llei de 2010 i el reglament que es va fer perquè entenem que no ha passat res des de llavors que ens faci pensar que aquest reglament no és bo”, ha argumentat l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, que ha actuat de portaveu dels alcaldes i regidors reunits, 21 en total. De la reunió ha sortit la proposta de formar una comissió en la qual participaran dos representants de cadascun dels quatre partits que governen en municipis taurins. Així, ERC serà representada per Amposta i Paüls, a més de Cardona; Sant Jaume d’Enveja i Ulldecona ho faran pel PSC; Deltebre i l’Aldea per Junts per Catalunya; Movem, a la Sénia, La missió d’aquesta comissió, a banda de reunir-se i coordinar-se amb l’Agrupació de Penyes i Comissions de Bous del territori, serà demanar reunions amb tots els grups parlamentaris per explicar “què fem”.

Els aficionats convocats per l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre davant l’Ajuntament han aplaudit els alcaldes i regidors a la seva arribada, que han saludat religiosament als representants de l’entitat i a tots els concentrats. S’han escoltat crits de “Catalunya és taurina” i s’han vist pancartes defensant els correbous de diversos municipis ebrencs. “És un pas molt important, que s’hauria d’haver fet abans, no esperar avui a fer-ho”, ha declarat Santi Albiol, president de l’Agrupació. Confien que les reunions serveixin, “deixant a banda els colors polítics”, per treballar de forma comú per defensar la tradició dels correbous després que, asseguren, el Parlament hagi “oblidat” els aficionats. En aquest sentit, Albiol ha avançat que se centraran a fer “pedagogia” entre representants dels partits o entitats com el Consell de l’Associacionisme Cultural de Catalunya, de la qual participen. “Si s’ha aprovat la proposta per 50 vots a favor, la majoria s’ha abstingut o ha dit no i és amb aquesta gent que hem de treballar”, ha insistit. El president de l’Agrupació ha negat l’existència de “patiment animal” i, en aquest sentit, ha apuntat que “la majoria” d’expedients contra els correbous oberts pel Departament d’Interior no es poden relacionar aquest concepte, tot reclamant a ERC que esclareixi el seu plantejament d’una comissió per erradicar aquest sofriment.