L’Ajuntament de Camarles té damunt la taula un projecte de connexió directa entre el poble de Camarles i els lligallos del Roig i del Gànguil.  Els tres nuclis estan separats per només 1.500 metres, però la mala connexió històrica ha fet que actualment hi haja diversos serveis duplicats com dos centres mèdics, dos escoles, dos biblioteques o dos festes majors. El nou govern camarlenc, format per ERC i La Veu del Poble, creuen que una millor connexió podria implicar a la llarga una unificació d’alguns d’estos serveis i reduir despeses: “Ara som un municipi i dos pobles i cadascun vol preservar la seua identitat, però la despesa ens limita, ens ofega”, ha reconegut l’alcalde, Antoni Navarro. Actualment Camarles té una població d’uns 3.500 habitants dels quals un miler viuen als lligallos.

El projecte que hi ha damunt la taula preveu aprofitar alguns vials ja existents i obrir-ne de nous per crear esta via directa entre Camarles i els lligallos. La nova connexió arrancaria des del carrer Sant Joan del lligallo del Gànguil, seguiria aprofitant el carrer Conseller J. Navarro fins al lligallo del Roig on, després d’enderrocar les conegudes com a casetes de la llum, el nou vial continuaria a través d’un nou viaducte (paral·lel al del ferrocarril) per sobre de la carretera T-340 que connecta amb Deltebre (a la imatge). Des d’aquí el nou vial seguiria per l’avinguda que uneix l’institut i el poliesportiu i connectaria, a través de l’obertura d’una nova avinguda, la torre de la Granadella i el centre d’Interpretació de l’arròs amb la plaça dels Presidents, ja al nucli de Camarles.

La primera fase de les obres començarà pel carrer Sant Joan del lligallo del Gànguil, el carrer principal d’este nucli poblacional. Les obres afectaran el tram comprès entre l’església i el canal nou. Es farà un “vial agradable per al passeig”, en el qual es donarà prioritat als vianants i es reordenarà la circulació de vehicles, i també hi ha previst cobrir un tram de 50 metres del canal per crear-hi un nou espai públic per a la ciutadania. “Ja hem iniciat els contactes amb la Comunitat de Regants per a poder arranjar este tram de canal, cobrir-lo i fer-hi una plaça”, ha explicat l’alcalde. Esta primera fase de les obres tindrà un cost aproximat de 300.000 euros, i es finançarà amb una subvenció del Pla Únic d’Obres i Serveis. Les obres podrien començar dins del 2020, ja que el projecte ja esta redactat.

Pel que fa a la resta de fases del projecte de connectivitat, el govern municipal confia finançar-les a través del PAM de la Diputació; si no, l’alcalde assegura que recorreran a finançament propi o a endeutament, “però el que és segur és que ho farem”, ha insistit. Per a poder executar tot el projecte hi haurà també dos negociacions que seran  clau: una amb la Generalitat per a la construcció del nou viaducte sobre la T-340; i l’acord amb els propietaris dels terrenys afectats per a l’obertura d’una nova avinguda d’entrada a Camarles que connectaria de manera directa amb l’avinguda de l’institut. 

Un dels principals objectius del projecte de connectivitat entre Camarles i els lligallos és el d’“evitar duplicitats innecessàries i disminuir despeses”. L’alcalde ha posat com a exemple les festes majors, actualment el consistori hi destina 300.000 euros del pressupost, ja que ha d’atendre 8 dies de festa major a Camarles per Sant Jaume  i 8 dies més als lligallos per Sant Joan. Segons l’alcalde, tot i que es poden respectar les festes patronals de cada nucli “l’objectiu seria unificar la part més lúdica de les festes i celebrar-les conjuntament. El debat està obert”, assegura Navarro. 

“És incomprensible que sent un únic municipi ho haguem de tindre tot per duplicat a causa de la separació física que existix”, lamenta l’alcalde, que considera “una hipoteca eterna” i “una despesa enorme” el fet de duplicar totes les accions que es fan al municipi. L’alcalde ha reiterat que per a eliminar duplicitats és “vital” poder executar el projecte de connectivitat entre Camarles i els lligallos i obrir una línia de connexió directa entre els dos pobles.  

Informació extreta del Setmanari L’Ebre