El conreu de l’arròs en aquestes contrades fou iniciat pels monjos de la Tinença de Benissafá al segle XVII als terrenys de La Carroba, però les malalties que comportava l’aigua embassada van obligar a promulgar un Decret Reial que prohibia el conreu lliure de l’arròs, restringint-lo a zones molt concretes.

Per tant, no serà fins a 1.860 que s’inicià el cultiu a l’hemidelta dret aprofitant un canal fet construir per Carlos III en el segle XVIII. A l’hemidelta esquerre el cultiu de l’arròs no arribarà fins a 1.912 en què s’inaugura el canal de l’esquerra que neix a Xerta. Més tard el cultiu de l’arròs estarà encara regulat per una llei de 1.945 i no estarà totalment alliberat fins a l’any 1986.

Els inicis van ser molt difícils, les terres eren pantanoses i hi havia moltes canyes i males herbes; les collites no eren bones. No es podien combatre les plagues d’insectes i els sistemes de desguàs no eren adequats. A poc a poc, amb molt d’esforç i l’ajuda dels animals de càrrega, es va anar creant una infraestructura de reg i desguàs i als anys 40 ja es cultivaven 15.000 Ha. En aquella dècada el cultiu es desenvolupa i es produeixen moviments migratoris per importar mà d’obra, majoritàriament des de València. Hi van arribar a haver-hi fins a 10 molins al Delta de propietat privada, fins que als anys 50 s’inicia el moviment cooperatiu. A l’hemidelta esquerre es van posar en peu quatre cooperatives; dues a Deltebre (La Cava i Jesús i Maria), una a Camarles i més tard la de L’Aldea.

Fou llavors quan començà la mecanització del conreu i l’any 1965 apareixen les segadores automotrius al Delta. El canvi no es pot aturar, es comença a conrear per sembra directa, sistema que s’universalitza al Delta a principi dels anys 80 i la necessitat de mà d’obra intensiva es va reduint progressivament.

Per poder fer sinergies i arribar a nous mercats, l’any 2002 les quatre cooperatives existents a l’hemidelta esquerre es fusionen en una sola, la actual Arrossaires del Delta de l’Ebre. Es construeixen a Deltebre les noves instal·lacions i una planta transformadora d’última generació i els antics molins de les cooperatives dels pobles cauen en desús.

Des de llavors, l’ajuntament de Camarles ha cregut sempre que era fonamental per la gent del territori recuperar l’antic molí de la Cooperativa del poble, preservar-lo i adequar-lo per poder retre homenatge a la gent que ha treballat i que ha fet del Delta el que és avui. Així és com l’any 2016 neix el Centre d’Interpretació de l’Arròs a Camarles com centre divulgatiu de la història del conreu de l’arròs al Delta on la gent més propera hi pot trobar les seves arrels i els visitants llunyans podran ser coneixedors d’aquesta fantàstica història d’esforç i treball.